Arbusts o arbrets de fulla caduca, d’origen asiàtic, particularment difosos al Japó, on, juntament amb cirerers de flor i els pins, constitueixen la dominància paisatgística de gairebé tots els jardins.
La seva bellesa es deu no només a les seves fulles elegantíssimes, sinó que també a les petites flors primaverals de color vermell púrpura amb estams grocs, les flors estan reunides en delicats raïms penjants. Els segueixen els fruits alats de color vermell viu que enfosqueixen amb la maduració, molt atractius.
Creixen ràpidament de joves i més lentament després. Resisteixen el fred, però són sensibles a les gelades tardanes, sobretot quan són joves. Són exigents pel que fa al terreny: l’ideal ha de ser fresc, humit però ben drenat, lleugerament àcid i argilós; també s’obtenen bons resultats en els sòls de naturalesa diversa (sempre que no siguin pesats, desproveïts d’embassaments d’aigua, ni calcaris), sempre que se li aporti terra de bruc. L’exposició ha de ser mitja ombra o assolellada, a resguard de vent fort. La mitjana ombra serà indispensable en presència de terreny sorrenc o en un de molt lleuger, o en llocs càlids i àrids.
El gènere Auró comprèn aproximadament unes 150 espècies extremadament diverses quant a forma i mida: part d’imponents estructures arbòries fins a mides arbustius continguts, però fascinants. Varia l’escorça, varia el fullatge riquíssim en colors entre la seva diversitat tan canviant a la tardor, adquirint tonalitats esplèndides que ens regalen el moment potser més suggestiu del nostre paisatge urbà i rural. A tot això s’ha d’afegir la gran rusticitat de moltes espècies, la seva resistència a l’atmosfera contaminada, requisit que contribueix a fer dels Aurons una espècie tan útil i fins i tot indispensable per al verd urbà i en jardineria.
