A finals d’estiu vam comprar els bulbs de calçot. Es tracta d’una ceba blanca especial pel seu sabor i perquè té una gran capacitat de trencar-se en moltes tiges que es convertiran posteriorment en els calçots que consumirem. Podeu demanar-ne a Cal Tino Garden.

  •  Primer hem de preparar el sòl amb un conreu adequat per poder treballar la terra. L’abonat ho podem fer en superfície o en els solcs on plantarem els calçots. En aquest cas, preferim abonar el solc. Farem un solc profund repartint la terra extreta a un costat i l’altre d’aquesta. Després podem abonar amb un abonament orgànic, nosaltres solem utilitzar un tipus de fertilitzant a força de fem d’ovella que no aporta llavors de males herbes.
  •  A continuació, clavarem en el fons del solc els calçots, el disc d’arrels cap avall. Els disposarem a una distància (entre ells) d’entre 10 i 20 cm en funció de la mida del bulb. El següent solc ho farem en paral·lel a una distància d’un metre. Cal tenir en compte que necessitarem terra per aportar posteriorment.
  •  Després regar, si podeu per aspersió. Si el sòl té inclinació, s’han de fer els solcs en perpendicular a la inclinació del terreny perquè, en el cas que tinguem pluges fortes, no convertim el solc en una rambla natural que ens arrossegarà terra i bulbs. En el cas que no hi hagi més remei s’ha de posar un cop de terra cada dos metres aproximadament per trencar la velocitat de l’aigua. Regarem amb freqüència en funció de la climatologia, intentant evitar que el sòl es quedi excessivament sec.
  •  Els calçots brollaran aviat i, en més o menys un mes o mes i mig, quan tinguin uns 25 o 30 cm d’altura és el moment de començar a aportar terra d’un costat i l’altre del solc, tenint cura de deixar tija verda a l’aire (“calçar” la ceba, d’aquí el nom del cultiu). La intenció d’aquesta operació és estirar el màxim de tija possible perquè es torni blanc. L’operació d’aportar es pot repetir posteriorment si es considera necessari.
  •  Aproximadament un mes després de l’aportada ja es poden començar a consumir els primers calçots, quan tinguin una mica més del gruix d’un polze. Primer traurem els calçots que hagin trencat en menor quantitat (3 o 4 calçots per bulb), que solen procedir dels més petits i també són els que menys temps necessiten per créixer. L’eina ideal per extreure’ls és una fanga. Hem de desganar-los individualment per cuinar-los.
  •  No és un cultiu amb problemes fitosanitaris greus associats. Hem de tenir precaució en el cas que la tardor sigui molt calorós i tinguem pluges freqüents. Faríem bé fer algun tractament preventiu fungicida antimíldiu.